La sardina és un peix que fa normalment 20 cm de longitud i un màxim de 28 cm. El cos té una forma afusada, els ulls grans i unes escates grosses que cauen amb facilitat encara que el peix sigui fresc. El dors és de color blau grisenc i a vegades amb tons verdosos. Els costats i el ventre són argentats. Presenta taques fosques de mida i intensitat decreixent des del cap a la cua. Viu a la columna d’aigua i a vegades es troba proper al fons, forma grans moles que es mouen entre 10 i 100 m de profunditat. S’alimenta principalment de crustacis planctònics. Es comercialitza tant fresca com congelada i hi ha una gran varietat de plats al seu voltant i a la cuina catalana. La seva captura es fa en nits sense lluna atraient les moles amb una llum des de la barca i posteriorment se les captura amb encerclament.
Informació nutricional de la sardina:
- La sardina destaca per la seva proporció de greix (un 10% del pes), i, d’aquest, la majoria és insaturat (6%) amb nombrosos efectes beneficiosos sobre l’organisme que detallem en l’apartat següent.
- Té un 17% de proteïna, tota d’alt valor biològic, perquè conté tots els aminoàcids essencials i és molt digerible.
- Bona font de vitamines i minerals diversos:
- Vitamines del grup B: entre les quals destaquen la B12 i la B1, que intervenen en els processos d’assimilació dels nutrients energètics (hidrats de carboni, greixos i proteïnes). Aquestes vitamines també són importants per a la formació de glòbuls vermells, la síntesi de material genètic i la producció d’hormones sexuals.
- Vitamines liposolubles com la A, la D i la E: la primera contribueix al manteniment, creixement i reparació de les mucoses, pell i altres teixits del cos; afavoreix la resistència a les infeccions i és necessària en el desenvolupament del sistema nerviós i la visió. La vitamina D afavoreix l’absorció del calci i la seva fixació a l’os i regula els nivells d’aquest mineral en sang. La vitamina E és un antioxidant poderós i és considerada un factor de fertilitat, perquè intervé en el procés de formació d’esperma.
- El calci: és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és la d’ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, en col·laboració amb el fòsfor (les sardines també en porten). A més, intervé en els processos de coagulació sanguínia i està relacionat amb el funcionament correcte del cor i del sistema neuromuscular. Cent grams de sardines en tenen més que una tassa de llet.
- El ferro: intervé en la síntesi de l’hemoglobina, la mioglobina i els citocroms. És a dir, facilita el transport de l’oxigen pel cos. El dèficit de ferro pot afectar tots els òrgans, fins i tot el sistema nerviós central, i és la causa de trastorns neurocognitius.
- El magnesi: es relaciona amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs i, a més, forma part dels ossos i dents, millora la immunitat i té un efecte laxant suau.
- El iode: és indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroide, que regula el ritme metabòlic del cos, així com el creixement del fetus i el desenvolupament del seu cervell. Per aquesta raó, és indicat consumir-ne durant l’embaràs.
Comments are closed.