Des de FEDEPESCA, juntament amb les patronals nacionals del comerç especialitzat del pa CEOPPAN i de la carn CEDECARNE, valora positivament la modificació introduïda pel Reial decret 15/2025, de 2 de desembre, mitjançant el qual s’ha ampliat el termini perquè els contribuents adaptin els seus sistemes informàtics de facturació (SIF) al “Reglament que estableix els requisits que han de complir els sistemes i programes informàtics o electrònics que donen suport als processos de facturació d’empresaris i professionals” (sistema VeriFactu).
Aquesta modificació fixa l’entrada en vigor del sistema VeriFactu l’1 de gener de 2027 per a les empreses que presenten l’Impost de Societats i l’1 de juliol de 2027 per a la resta de contribuents.
Aquesta ampliació de terminis suposa un alleujament, sense perdre l’objectiu de transparència i control fiscal que persegueix la norma, i ofereix un marge necessari per analitzar amb més profunditat la realitat del teixit empresarial alimentari artesà i tradicional del nostre país, format majoritàriament per microempreses i persones autònomes amb recursos humans, tècnics i econòmics molt limitats.
Des de FEDEPESCA, de la qual el Gremi ostenta la vicepresidència, juntament amb CEOPPAN i CEDECARNE considerem imprescindible que la implantació de VeriFactu tingui en compte les singularitats fiscals i operatives del comerç minorista d’alimentació, per tal d’evitar que una aplicació homogènia de la norma generi efectes desproporcionats que comprometin la viabilitat de milers d’establiments arreu de l’Estat.
Actualment, els comerciants autònoms d’aquests sectors alimentaris s’han convertit en un col·lectiu vulnerable. Es tracta de persones que han contribuït al desenvolupament econòmic i social d’Espanya, que treballen de mitjana 47 hores setmanals —i en el cas dels autònoms del comerç alimentari, encara més a causa del proveïment nocturn—, que no es poden permetre acollir-se a baixes laborals excepte en casos extrems, i que han estat sotmeses a exigències legislatives i reguladores incompatibles amb la gestió d’aquestes petites empreses. Segons l’ATA, l’Associació de Treballadors Autònoms, aquestes obligacions suposen almenys 200 hores anuals de càrrega administrativa, a costa del poc temps disponible per a la conciliació de la vida personal i familiar. A més, aquestes exigències minven la rendibilitat dels petits negocis i comprometen la possibilitat de poder viure del propi treball.
El comerç minorista especialitzat d’alimentació té un paper essencial en l’economia de proximitat, la cohesió social i la vida dels barris i municipis. En la seva majoria, es tracta de negocis familiars o microempreses que:
-
Realitzen principalment vendes a consumidors finals.
-
Operen sota règims fiscals específics, especialment el Règim Especial del Recàrrec d’Equivalència de l’IVA.
-
Presenten una estructura administrativa mínima i una elevada dependència del treball personal de l’autònom titular de l’activitat.
En aquest sentit, hi ha quatre punts que cal tenir en compte de cara a la implementació del VeriFactu l’any 2027:
Venda mediada per bàscula. L’Agència Estatal de l’Administració Tributària no ha tingut en compte els comerços que venen mitjançant bàscula. En el comerç d’alimentació especialitzada, la venda es realitza habitualment amb bàscules homologades integrades amb sistemes TPV. L’adaptació d’aquests equips als requisits de VeriFactu implica inversions elevades en maquinari i programari, la substitució d’equips plenament operatius i una major complexitat tècnica que en altres sectors minoristes. Aquest sobrecost diferencial hauria de ser tractat de manera específica.
Les microempreses (menys de 10 treballadors) no poden assumir aquesta càrrega, ja que disposen d’una capacitat molt limitada per afrontar inversions tecnològiques significatives en terminis reduïts, especialment quan aquestes inversions no generen un retorn directe.
Les persones majors de 60 anys no estan preparades ni disposen d’un horitzó temporal d’amortització suficient per implementar aquest canvi.
Règim fiscal del Recàrrec d’Equivalència. Una part molt significativa del comerç minorista d’alimentació està acollida al Règim Especial del Recàrrec d’Equivalència de l’IVA. Aquestes empreses no presenten autoliquidacions periòdiques d’IVA, no dedueixen l’impost suportat i, en el desenvolupament ordinari de la seva activitat, una part rellevant de les operacions no exigeix l’emissió de factures. Tot i que poden existir supòsits puntuals en què sí que s’hagin d’emetre factures a empresaris o professionals, l’aportació d’aquest col·lectiu al control del frau fiscal és limitada, ja que aquest control es desplaça als proveïdors majoristes.
L’aplicació indiscriminada de la norma pot tenir conseqüències negatives i rellevants que comprometin la continuïtat de molts petits negocis, atesa l’existència de diversos obstacles per a l’adaptació de microempreses i pimes: manca de coneixement tècnic i fiscal especialitzat, elevats costos de programari i maquinari (TPV i bàscules), escassa oferta de solucions senzilles i de baix cost, i manca de suport i ajuts.
En aquest context, des de FEDEPESCA, CEOPPAN i CEDECARNE es proposen les següents mesures per afrontar una implantació proporcionada que compatibilitzi els objectius de la norma amb la realitat del sector del comerç artesà i tradicional d’alimentació:
-
Eximir del compliment de VeriFactu aquells agents econòmics vulnerables respecte a la implantació d’aquesta norma, és a dir:
-
Les microempreses (empresaris persona física amb menys de 10 treballadors).
-
Els empresaris persona física majors de 60 anys.
-
Les comunitats de béns amb menys de 10 treballadors i/o els integrants de les quals compleixin el requisit d’edat (>60 anys).
-
Els empresaris persona física del comerç minorista d’alimentació acollits al Règim Especial del Recàrrec d’Equivalència de l’IVA que realitzin exclusivament vendes a consumidors finals. Aquesta exempció es fonamenta en criteris fiscals objectius i en el principi de proporcionalitat, sense perjudici dels objectius de control de l’Administració.
-
-
Tractament específic per a les vendes mediades per bàscula: per als supòsits en què no resulti aplicable l’exclusió anterior, es proposa l’establiment d’un règim tècnic específic o una moratòria ampliada fins que existeixin solucions homologades plenament operatives i amb un cost assumible.
-
Entrada en vigor escalonada de la norma per a la resta d’empreses, basada en paràmetres objectius com el règim fiscal aplicable, el volum de facturació anual i l’existència o no de facturació a empresaris o professionals.
-
Deduccions fiscals específiques a l’IRPF vinculades exclusivament a les inversions necessàries per a l’adaptació a VeriFactu.
-
Subvencions directes per a l’adquisició i adaptació de programari, TPV i bàscules.
-
Línies de finançament bonificat accessibles a microempreses i persones autònomes.
Aquestes propostes busquen garantir que ningú quedi enrere i que l’aplicació de VeriFactu sigui compatible amb la supervivència de tots els sectors que conformen el teixit empresarial espanyol, especialment les microempreses d’artesania alimentària, garants d’un estil de vida i d’una dieta saludables.
Impacte mínim per a l’Administració pública
Segons dades de la pròpia Agència Tributària presentades en l’últim Ple de l’Observatori de la Cadena Alimentària (desembre de 2025), el comerç minorista especialitzat d’alimentació representa un percentatge reduït del resultat total de la cadena alimentària (5%), i una part significativa d’aquests negocis ja opera sota règims simplificats.
*Dades de l’observatori de marges empresarials (Plen de l’Observatori de la Cadena Alimentària, 10 de desembre 2025 – Agència Tributària)
Això implica que exonerar del sistema VeriFactu el comerç majorista i minorista d’alimentació afectaria només el 12% del resultat de tota la cadena alimentària, i només el 5% del comerç minorista que ven al consumidor final. Per tant, l’adopció de les mesures proposades tindria un impacte molt limitat per a l’Administració Tributària, alhora que evitaria efectes greus sobre la viabilitat del comerç de proximitat.
Segons l’INE, a Espanya existeixen 62.082 empreses persona física de comerç minorista especialitzat d’alimentació. Alliberar aquest tipus de negocis del VeriFactu suposaria tan sols el 4,77% del resultat de tota la cadena alimentària, i una gran part d’aquest percentatge ja està exonerada en trobar-se acollida al sistema d’estimació objectiva (mòduls), fet que redueix encara més la incidència real.
Les dades del Directori Central d’Empreses (DIRCE), a 1 de gener de 2025, mostren que el nombre d’empreses persona física de “comerç al detall de productes alimentaris, begudes i tabac en establiments especialitzats” sense assalariats és de 27.640. Aquelles amb 1 o 2 assalariats són 26.962; amb entre 3 i 5 assalariats, 6.705; i amb entre 6 i 9 assalariats, 775. La xifra total de comerços especialitzats d’alimentació amb fins a 9 treballadors és, per tant, de 62.082, cosa que reflecteix fidelment la realitat del sector.
Tal com s’ha exposat, atès que el règim obligatori d’IVA per als empresaris minoristes persona física és el del Recàrrec d’Equivalència, n’hi hauria prou amb exonerar del VeriFactu els autònoms minoristes del sector de l’alimentació que es troben en aquesta situació. D’aquesta manera, s’alleugeriria aquests petits professionals d’una càrrega de compliment complexa i costosa, evitant en molts casos la seva desaparició. L’impacte per a l’Administració, a la vista de les dades de l’INE i de l’Agència Tributària, seria mínim.
La implantació de VeriFactu ha de dur-se a terme de manera proporcionada i adaptada a la realitat fiscal i operativa del comerç minorista d’alimentació. Introduir ajustos basats en criteris objectius permetrà avançar en la digitalització i el control fiscal sense posar en risc la continuïtat d’un sector essencial per a l’economia local, l’ocupació i la cohesió social.
*Nota de premsa conjunta de les patronals.