El Gremi de Peixaters aprofita el dia de la dona per visibilitzar la feina de les dones al sector
El Gremi de Peixaters recorda l’homenatge que l’any 1993 va fer a les dones peixateres en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, al Museu Nacional d’Art de Catalunya. En aquella ocasió es va retre homenatge a 40 dones que portaven treballant com a peixateres més de 50 anys amb l’objectiu de visibilitzar la dedicació i l’esforç de les dones en el sector del peix.
A Montjuïc hi van assistir nombroses personalitats de l’època com Lluís Alegre, exconseller de Comerç, Consum i Turisme, Joaquima Alemany, exdirectora de l’Institut Català de la Dona o Pasqual Maragall, exalcalde de Barcelona. De les 40 dones que van ser homenatjades, i tot i que totes mereixen reconeixement, destaca la història d’Isabel Barbara, Eulàlia Bonet, Josefa Albiol i Irene de San Nicolás. Isabel, nascuda l’any 1927, filla i neboda de pescadors; als 6 anys va començar a ajudar la seva mare a la plaça Torné a vendre peix i recorda que “em posaven caixes per poder arribar al taulell” mentre la seva mare feia xarxes per als pescadors. L’Eulàlia va néixer l’any 1922, filla de pescadors; als 12 anys venia peix pels carrers de Barcelona amb la seva mare, tot i que vivien a Gironella. La següent història és la de la Josefa: l’any 1993 ja tenia 88 anys i portava des dels sis ajudant els traginers de Sant Carles de Ràpita cobrant una pesseta a la setmana. Quan va fer 10 anys va començar a treballar al mercat de Santa Caterina a vendre peix i amb el temps va ajudar el seu fill i la seva nora a la peixateria fins que va morir. Irene, una altra lluitadora nascuda a Barcelona l’any 1922, va començar a treballar al Mercat de la Boqueria quan tenia 14 anys. El seu pare s’anomenava Nicolàs i era tan veterà que era conegut per tothom en el món del peix. L’any 1946 es va casar i aconseguí una parada al Mercat de Sant Andreu amb el nom de “Nicolas-Filla”. Finalment, quan es va retirar, va deixar el negoci a la seva filla.
Del que no hi ha dubte és que es tracta d’una feina generacional, que en molts casos es transmet de pares i mares a fills i filles. Malgrat que històricament hi ha hagut una manca de cursos de formació o reconeixements oficials o acadèmics, la professió de peixater és una de les més sacrificades que existeixen.
La dona peixatera en l’actualitat
El Mercat del Ninot és un lloc emblemàtic des de fa 125 anys a la ciutat de Barcelona. En una de les cantonades hi ha una parada de peix decorada amb molts colors. Destaquen el marró, el verd i el vermell, així com uns dibuixos de peixos amb motius infantils. Darrere del taulell somriuen dues dones, la Núria i la Pili, germanes i també companyes de feina. La Núria és la propietària del negoci familiar “des dels 17 anys, però vaig començar a treballar al Mercat del Ninot quan en tenia 14 venent marisc”, explica. És la primera de la seva família que es dedica al sector del peix i afirma: “la meva rutina ha canviat moltíssim”. En l’actualitat és la propietària del negoci, porta la comptabilitat i lidera la presa de decisions en tots els àmbits, “els drets de les dones han anat progressant amb el temps, especialment la total independència al món laboral”. Recorda que la seva baixa de maternitat l’any 1985 va ser de quinze dies, “era com si no hagués passat res” i reconeix que “la conciliació va ser molt dura”. La Núria va haver de passar per quiròfan als 40 anys per una hèrnia discal i als 53 per una operació de maluc. “Enguany m’operaran un altre cop del maluc” està clar que el de peixatera “és un ofici en el qual cal estar moltes hores a peu dret, i hi ha molta humitat. Crec que és un conjunt de factors que ho fan més difícil, de la mateixa manera que una persona a l’oficina pot patir també mal d’esquena. Tots els oficis tenen les seves característiques”. Encara que els fills de la Núria no han seguit al negoci de la peixateria, ella valora l’existència de cursos de formació “perquè arriba un moment en el qual un pare o una mare ja no pot ensenyar l’ofici a la peixateria, necessites temps, unes bases teòriques i disciplina” i la Núria assenyala que “les coses han canviat molt, el risc més gran del nostre ofici és tallar-nos amb els ganivets i amb una formació adequada és més difícil”.
Al carrer d’Aragó hi ha el Mercat de la Concepció: a dins, una parada gran on treballen almenys 4 persones, entre elles, la Carmen. Ella és peixatera des de fa més de 40 anys i també propietària de la parada. Va començar als 18 anys com a dependenta de la peixateria dels seus pares i reconeix que “van ser ells qui em van ensenyar tot el que sé”. Carmen surt d’una llarga tradició familiar dedicada al sector del peix. Els seus avis també venien marisc a la Barceloneta i els recorda amb molta emoció. “Treballar amb la família és meravellós” afirma, ja que la seva filla Núria també es dedica al negoci familiar.
Entre els beneficis de ser peixatera, Carmen assegura “que la relació amb la gent és la sensació més humana possible” i que sens dubte és el que més li agrada: “es forma un ambient molt humà perquè coneixem molts perfils de gent, des de persones senzilles que no tenen recursos fins a clientes amb un poder adquisitiu elevat”, afirma. Però, el que destaca és “que jo tracto de la mateixa manera a tots els meus clients, això és el que em va dir el meu pare i això és el que faig actualment”.
Tant la Núria com la Carmen coincideixen en que treballar al sector del peix també té les seves dificultats, “especialment els horaris, les baixes de maternitat i, en definitiva, la conciliació familiar i laboral”. L’última afirma que ella va tenir només quinze dies de baixa. Sens dubte, si haguèssin de canviar alguna cosa d’aquesta feina que admiren son les condicions horàries i les garanties per poder tenir una conciliació digna per a tothom que vulguis dedicar-se a un sector tan emocionant com el del peix.
Comments are closed.