El cranc blau o Callinectes sapidus, provinent de les costes de l’Atlàntic oest i del golf de Mèxic, és una espècie que ha trobat a la zona del delta de l’Ebre un hàbitat ideal per establir-se. El fenomen té una doble vessant: la medi ambiental, com a espècie invasora; i la culinària, ja que es tracta d’un producte amb un alt valor nutritiu i gastronòmic.
El cranc blau és un crustaci decàpode que presenta cinc parells de potes i un color gris- blavós característic que els ha donat el nom comú de cranc blau.
Aquesta espècie de grans dimensions, entre 300 i 400 grams, arribant a pesar 1 kg, és omnívora. La seva dieta es basa en mol·luscs, crustacis, anèl·lids, petits peixos i matèria vegetal.
Es calcula que els primers exemplars es van detectar a la costa Mediterrània entre el novembre de 2012 i el gener de 2013, i des de llavors no ha deixat d’augmentar la seva població.
Fins a tal punt van augmentar les captures de cranc blau que la llotja de Sant Carles de la Ràpita va començar a comercialitzar-lo, un cop obtingut el permís de la Generalitat i inclòs al llistat d’ espècies pesqueres i aqüícoles comercials admeses.
El cranc blau al plat
Des de l’aparició dels primers exemplars de cranc blau a la costa Mediterrània, els biòlegs van apuntar una característica especial d’aquest tipus de cranc: el seu valor nutritiu. I es que, en la seva àrea d’origen, el cranc blau és un plat molt cotitzat.
Avui dia ja podem trobar restaurants, a la zona del mediterrani en la que van aparèixer els primers exemplars de cranc blau, en els que s’ofereixen plats que tenen com a protagonista aquest tipus de cranc; que alguns ja anomenen “llamàntol blau”, perquè funciona molt bé amb arrossos i suquets de peix i marisc.
Comments are closed.