Aquest mes de març el dediquem a la bruixa. La bruixa és un peix blanc amb un contingut molt baix en greixos, pel que resulta idoni en dietes hipocalòriques. El seu sabor i la seva textura són suaus. És ric en minerals, entre els quals cal destacar el fòsfor, el potassi, el magnesi i el iode i en vitamines B9 i B6.
El millor moment per consumir bruixes és entre els mesos de març i abril.
La bruixa
La bruixa és un peix pla de cos ovalat, allargat i molt aplanat lateralment d’uns 40cm de longitud. Té els dos ulls, molt junts, al costat esquerre del cap; l’inferior, situat més endavant. És de color gris groguenc amb taques fosques a la part superior
Hàbitat, distribució geogràfica i alimentació
Aquesta espècie s’ubica a les aigües de l’Atlàntic nord oriental, al mar del Nord i al mar Mediterrani. Habita als fons marins fangosos i sorrencs, entre els 100 i 400 metres de profunditat, on s’hi camufla. S’alimenta de petits peixos, cucs, calamars i crustacis.
Valor nutricional
La bruixa és un peix blanc amb un contingut molt baix en greixos (100 grams de porció comestible contenen menys de 2 grams de greixos), per aquest motiu és un aliment idoni en dietes hipocalòriques.
Entre les seves vitamines destaquen:
- L’àcid fòlic que té la funció de protegir les cèl·lules, prevenir l’anèmia, contribuir a controlar la hipertensió, així com tractar símptomes associats a la menopausa.
- Vitamina B6, aquesta vitamina intervé en la formació d’anticossos i hemoglobina, en la síntesi de material genètic, en la formació de la vitamina B3 i en el correcte funcionament de les neurones. A més participa en l’obtenció d’energia a partir d’hidrats de carboni, greixos i proteïnes.
- Vitamina B9. Les principals funcions d’aquesta vitamina són la producció i maduració dels glòbuls vermells i blancs, i la síntesi de material genètic.
En quan a la presència de minerals en la bruixa, cal destacar el contingut de fòsfor, potassi, magnesi i iode.
- El fòsfor és un mineral present en ossos i dents. Al igual que el potassi, col·labora en el balanç d’aigua dins i fora de les cèl·lules i en l’activitat nerviosa i muscular, però a més participa en la utilització de l’energia.
- El magnesi es relaciona amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs. També millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.
- El iode és un mineral amb importants funcions i és indispensable pel bon funcionament de la glàndula tiroide que regula el metabolisme, així com el creixement del fetus i el desenvolupament del seu cervell.
- El sodi. En relació amb la resta de peixos, el gall posseeix un contingut en sodi elevat (150 mil·ligrams per 100 grams de ració).
Comments are closed.