Tot comença a les gèlides aigües de Noruega. Més concretament, a les profunditats del Mar de Barents, ple de fortes corrents marines. Des d’allà, cada any multituds de bacallà, per pur instint, es dirigeixen a fresar als voltants de les illes Lofoten en una aventura de més de 1.000 quilòmetres de distància. Moltes comunitats de pescadors es troben a l’aguait, esperant ansiosos que arribin els mesos de febrer a abril per a poder-los capturar d’una manera tradicional i sostenible, perquè en aquelles terres són molts els que es guanyen la vida d’aquesta manera.
Aquest tipus de bacallà salvatge, d’origen noruec és un dels més cobejats del món, pel seu gust intens i la seva carn suculenta i amb una brillantor especial.
Per això es diu que aquest és un bacallà salvatge, nòmada i amb un sabor deliciós, perquè, per a preparar-se per la llarga migració que han de superar, necessiten acumular greix i això contribueix a que tinguin un gust més intens i la carn sigui més suculenta, també pel tipus d’aliment que ingereixen –bàsicament marisc-, que els hi aporta minerals. A més, la duresa d’aquest llarg viatge fa que el bacallà augmenti de musculatura i és per això que la textura de la seva carn és més polida, blanca i amb una brillantor especial i característica.
Totes aquestes condicions fan que es guanyi el títol del bacallà més selecte del món, cobejat per molts cuiners que l’aprofiten amb infinitat de receptes.
Comments are closed.