El Gremi de Peixaters vam entrevistar a Samuel Portaña, Director de Seguretat Alimentària de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
“El consum de peix forma part d’una bona dieta, i el perill de l’anisakis l’hem de saber controlar”
En aquests moments, amb l’arribada de l’estiu què és el que més preocupa en termes de Seguretat Alimentària a l’Agència de Salut Pública de Barcelona?
Amb l’arribada de la calor cal estar especialment atents a mantenir les temperatures de conservació del peix. Han de ser temperatures properes a la temperatura de fusió del gel. D’aquí la importància de mantenir sempre ben envoltat de gel tots aquells productes que s’exposen per a la seva venda a les peixateries. Cal remarcar, a més, que en algun tipus de peix com és el cas de la tonyina, l’exposició a temperatures elevades pot provocar la formació d’histamina, la qual pot produir una intoxicació alimentària. La formació d’histamina no altera l’aspecte de la tonyina i no és apreciable ni visualment ni per l’olor. Tot i que generalment és una intoxicació de caràcter lleu, cal tenir en compte que en persones sensibles a la histamina els símptomes poden arribar a ser severs, requerint tractament mèdic.
Creu que la gent del carrer és conscient dels esforços de l’Agència de Salut Pública de Barcelona respecte a les mesures que es prenen per una bona Seguretat Alimentària?
Doncs no li sabria dir. La gent del carrer espera que els mecanismes de control, a qualsevol nivell, funcionin. En el nostre cas, com Agència que exerceix el seu control sobre els establiments alimentaris de la ciutat de Barcelona, això es tradueix en garantir que aquests establiments compleixen amb la normativa sanitària i es responsabilitzen d’oferir productes segurs al consumidor. Quan detectem incompliments, exercim l’autoritat sanitària.
Creu que encara hi ha feina per fer en quant a Seguretat Alimentària respecte al distribuïdor de productes pesquers? I en quant als mateixos peixaters?
Està clar que sempre es poden assolir estàndards més alts de seguretat alimentària a qualsevol nivell de la cadena alimentària. Segurament avui estem millor que ahir. Les bones pràctiques s’apliquen a tots, des del pescador a la barca fins al peixater, i fins i tot al propi consumidor. En aquest sentit, la formació és un pilar fonamental que cal potenciar. Les persones formades entenen les raons per fer les coses ben fetes, i això és el primer pas per canviar hàbits i eliminar pràctiques incorrectes. Això és aplicable a qualsevol sector i a molts aspectes de la vida.
A l’Agència de Salut Pública de Barcelona li preocupa el ressò que està prenent l’anisakis? Creu que la gent està prou informada? Quines accions pensa que hauríem de fer com a Gremi per subsanar aquesta falta d’informació del consumidor final?
El consumidor cada cop està més informat. El consum de peix forma part d’una bona dieta, i el perill de l’anisakis l’hem de saber controlar. L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha fet molta difusió de la importància de congelar el peix que ha de ser consumit en cru, ja que la congelació, al igual que la cocció, inactiva les larves d’aquest paràsit. Tornant a la pregunta anterior, aquí la formació també hi juga un paper molt important. El peixater ha de conèixer aquest perill i tenir cura de retirar les parts parasitades quan eviscera i prepara el peix per al consumidor. Fins i tot, quan ven producte susceptible de ser consumit en cru, com seria per exemple el cas del seitó per fer amb vinagre, té l’oportunitat de difondre els seus coneixements al comprador, tot informant-lo de la necessitat de congelar el producte si té la intenció de consumir-lo cru.
Aquesta notícia també la trobareu a la revista de Som Peixaters de l’edició Juny 2018, teniu el link disponible aquí.
Comments are closed.