BONÍTOL
Descripció. És un peix de la família dels escòmbrids, com la tonyina, la sardina o el verat. Es poden diferenciar dos tipus, el bonítol del sud, i el bonítol del nord conegut també com la tonyina blanca. El seu pes va des d’1 a 30 kg, amb dimensions d’entre 20 a 140 cm. Té un cos allargat, comprimit i té una forma hidrodinàmica molt bona. Habita en aigües poc profundes del Cantàbric i Oceà Atlàntic. Migrador, forma sovint moles prop de la superfície o bé neda en parelles.
Beneficis alimentaris. Atès que el bonítol és un peix blau, destaca des del principi com un aliment especialment ric en greixos saludables (concretament en àcids grassos omega-3). Està recomanat en les dietes per a prevenir malalties cardiovasculars, perquè ajuda a reduir el colesterol i els nivells de triglicèrids. També ajuda al fet que la sang sigui més fluida i evita la formació de trombes i coàguls. D’altra banda, aporta interessants quantitats de vitamines del grup B (com la vitamina B2, B3, B9 i B12), així com de vitamines A i D; i minerals com el potassi, el fòsfor, el magnesi, el ferro i el iode. Cal destacar la presència en quantitats interessants de proteïnes d’alt valor biològic.
Maneres de cuinar el bonítol. Recomanat en pràcticament totes les dietes, el bonítol en qualsevol de les seves preparacions és ideal per a complir amb els requeriments setmanals de peix. Ja sigui en lloms, ventresca o rodanxes, és un peix assequible que arriba a les nostres peixateries fresc, i pot preparar-se a la planxa, al vi, a la catalana, amb tomàquet, amb ceba, patates i també fer un tàrtar.
ORADA
Descripció. Habiten agrupades en bancs en aigües poc profundes de fons arenosos o rocosos, entre els 5 i 30 m de profunditat, encara que poden arribar fins als 150 m en època de reproducció. Té el cos ovalat, alt i comprimit. El color del dors és verd blavós. Entre els ulls i al voltant d’aquests té una ampla banda de color daurat que és la responsable del seu nom. Les seves dimensions van dels 40 als 50 cm, podent arribar als 70. S’alimenta de peixos, crustacis, mol·luscos, cucs i a vegades menja algues i plantes verdes marines. Es poden trobar a les Illes Britàniques, Cap Verd i per tota la Mar Mediterrània.
Beneficis alimentaris. Es tracta d’un peix blanc molt lleuger i de sabor molt suau, que a més de tenir poques calories és baix en greix, amb una aportació energètica moderada i un modest contingut en proteïnes d’alt valor biològic. És rica en àcids grassos molt beneficiosos i recomanats per prevenir problemes cardiovasculars, com són els àcids omega 3 i omega 6. La seva carn conté una aportació interessant de seleni i fòsfor, de forma moderada també de potassi i molt més discretament de ferro i magnesi. Entre les vitamines que conté en destaquen les vitamines del grup B, amb la vitamina B12 o la vitamina B3, i les vitamines D i E.
Maneres de cuinar l’orada. Si es cuina de manera senzilla i amb poc greix, el seu consum és adequat en dietes de control de pes. La daurada es pot cuinar al forn o a la planxa, d’ambdues maneres se li pot afegir un toc de llimona, espècies i herbes o all, com es prepara a la donostiarra, i es pot acompanyar de verdures i patates.
ROGER O MOLL
Descipció. Hi ha de dues espècies diferents de rogers o molls: el que s’anomena roger de roca i el roger de fang. El primer acostuma a ser una mica més gros, sent la mida habitual entre els 15 i els 25 cm. El color del llom és més vermellós, i el cap acaba amb una punta més pronunciada. El segon, més menut, té una coloració marró/rosada. Aquest peix blau viu entre roques, o entre fang, i es pesca principalment per arrossegament. Es troba a tota la Mediterrània, i l’Atlàntic Oriental.
Beneficis alimentaris. El moll s’inclou dins dels peixos semigrassos. El seu contingut proteic no és molt elevat, però les proteïnes que posseeix són considerades d’alt valor biològic perquè contenen tots els aminoàcids essencials. El moll presenta en la seva composició diferents vitamines i minerals. Entre les vitamines es poden destacar la presència de la vitamina D i d’algunes del grup B, com la B6 i la B12, quantitats més discretes de B1, B2, B3 i B9. Quant als minerals, el moll conté fòsfor, potassi, seleni i iode.
Maneres de cuinar el roger o moll. El seu bonic color i forma el fan ideal per ser cuinats sencers i servir-los de ració després de passar pel forn, o després de ser fregits, cuinats sobre brases o a la graella. Queda molt bé acompanyat de llimona, all rostit o refregit i algunes herbes fresques o seques.
GALL DE SANT PERE
Descripció. Té un cos curt, alt, una mica ovalat i aplanat lateralment, amb escates quasi invisibles i aleta caudal arrodonida. De coloració grisa verdosa o lilós amb tons grocs i daurats, a cada costat hi ha una taca circular de color blau fosc orlada de clar. Viu en solitari sobre fons fangosos i prats de posidònia fins als 400 m de profunditat. S’alimenta de peixos, crustacis i mol·luscs. Es troba a la Mediterrània, l’Atlàntic oriental, Austràlia, Nova Zelanda, Japó i Corea. La mida és de 10 a 50 cm, però pot arribar als 66 cm.
Beneficis alimentaris. El gall és un peix blanc amb poc contingut gras, menys d’un 2%. La seva aportació en proteïnes és menor que en la majoria de peix, però destaca la presència de vitamines del B6 i B9. El B6 intervé en la formació de la vitamina B3, en el funcionament de les neurones, i en l’obtenció d’energia a partir d’hidrats de carboni, grasses i proteïnes. La vitamina B9 ajuda a produir i madurar els glòbuls vermells i blancs. Posseeix un alt contingut en sodi comparat amb altres peixos frescos.
Maneres de cuinar el gall de Sant Pere. Peix blanc, de carn fina, delicada i molt melosa, es pot cuinar en filets a la planxa o forn i, si és petit, també es pot menjar fregit i en suquet. El seu bonic color i forma el fan ideal per ser cuinats sencers i servir-los de ració després de passar pel forn, o després de ser fregits, cuinats sobre brases o a la graella. Queda molt bé acompanyat de patates i ceba, o porros i herbes fresques.
CLOÏSSES
Descripció. Mol·lusc marí que fa entre 5 i 8 cm d’amplada. La part tova queda protegida per 2 valves iguals de colors variables, amb línies marronoses, verdoses i grisoses. S’alimenta filtrant l’aigua mitjançant sifons i es reprodueix externament. Viu en fons de sorra de les zones litorals i acostuma a estar enfonsada uns 15-30 cm en el fang o entre la sorra. Es pesca amb rasclets, sobretot en zones amb marees. Es poden trobar diferents varietats, però la cloïssa fina europea és la més habitual en les nostres costes, i es troba des del mar Mediterrani fins al nord de l’Oceà Atlàntic i el Mar del Nord.
Beneficis alimentaris. En línies generals, aquest marisc ofereix abans de res proteïnes, és molt reduït en greixos així com en hidrats de carboni i, per tant, té la capacitat de saciar a l’organisme amb poques calories. Entre els seus micronutrients destaca la presència de ferro, així com de potassi, fòsfor, coure, iode, calci i vitamines del grup B, dins de les quals predomina l’àcid fòlic. Afavoreix el desenvolupament dels ossos, enforteix les dents i fomenta la massa muscular. Eviten l’anèmia, i reforcen les nostres defenses gràcies al fet que contenen zinc.
Maneres de cuinar les cloïsses. Gran acompanyament en plats de peix o llegums guisats, té també un nom propi com a plat individual per compartir junt amb d’altres. Al vi blanc, amb suquet, pasta, a la planxa, al vapor, o en aigua a punt d’ebullició per poc temps, fins que les cloïsses s’obrin. I amb elles és possible preparar cloïsses amb allada, cloïsses en salsa picant, arròs amb cloïsses i pop, sopa amb cloïsses i moltes altres receptes.
SARDINA
Descripció. La sardina és un peix que fa normalment de 20 a 28 cm de longitud. El cos té una forma afusada, els ulls grans i unes escates grosses. El dors és de color blau grisenc i a vegades amb tons verdosos. Els costats i el ventre són argentats. Presenta taques fosques de mida i intensitat decreixent des del cap a la cua. S’alimenta principalment de crustacis planctònics. La seva pesca es dona en l’oceà Atlàntic, al Cantàbric i al Mediterrani. Per a capturar-les, s’utilitzen xarxes d’arrossegament, encara que també altres tècniques com el cèrcol o l’art de fons.
Beneficis alimentaris. Les sardines són un dels peixos blaus més populars i consumits. Són riques en àcids grassos omega-3, elements essencials per al bon funcionament de l’organisme. També són riques en minerals, sobretot fòsfor, així com seleni, iode, ferro i magnesi. Conté algunes vitamines del grup B com la B12, la B6 i la B3, així com quantitats significatives de vitamines liposolubles E i D.
Maneres de cuinar la sardina. La sardina accepta múltiples maneres de cuinar-la, com per exemple, en escabetx, a la planxa i al forn. Però també es poden fer en truita, trobar-se a l’interior d’empanades, guisades amb verdures o llegums, en arrossos i fideus o damunt de coques salades.
POP
Descripció. Es troba en diferents hàbitats dels oceans i es caracteritza per tenir vuit braços amb ventoses. El bec de la boca és la seva part més dura. Tenen un cos flexible que els permet passar a través d’escletxes estretes entre roques submarines i són capaços d’amagar-se en espais 10 vegades més petits que ells. S’alimenten de crustacis i peixos, també d’algunes algues. Existeixen diverses espècies de pop i les seves dimensions oscil·len entre els 5 cm i els 3 m. Habita en aigües de l’oceà Atlàntic i en el mar Mediterrani.
Beneficis alimentaris. El pop és un aliment amb una alta càrrega proteica i nutricional, i aporta grans avantatges a la nostra salut. Una de les principals característiques és que té un alt contingut en iode, que millora el nivell d’energia i afavoreix el funcionament de les cèl·lules. A més, cal destacar, que es tracta del marisc amb un menor contingut de colesterol. És ric en vitamines i minerals. Conté ferro, calci, fòsfor, potassi, zinc, magnesi, sodi, seleni, proteïnes i les vitamines A, B, D, E i K. Afavoreix la salut cardiovascular i, a més, ajuda a processar eficaçment els carbohidrats. Té un baix contingut en greix i calories, i la seva alta càrrega en vitamines, principalment la B12, i hidrats de carboni, el converteix en un aliment ideal per a esportistes. A més, en la seva composició compta amb aminoàcids i polisacàrids, que prevenen afectacions mentals, com pot ser la depressió.
Maneres de cuinar el pop. Un dels temors a l’hora de cuinar el pop, és que ens quedi dur. Congelar el cefalòpode durant dos o tres dies i que el fred trenqui les seves fibres, sense perdre les seves propietats, ni gust, és una de les opcions més aconsellables. Si no tenim temps, s’haurà de colpejar perquè s’estovi. El pop a la gallega amb patates o, com es diu a Galícia, el “pop a feira”, és una de les seves receptes més famoses, però també el podem fer a la brasa, guisat, en amanida, a la planxa, amb ceba, salpicó, amb patates… La cocció del pop depèn de la seva mida, però es calcula una mitja d’uns 20 minuts.
MUSCLOS
Descripció. Són animals filtradors formats per dues conquilles de color negre per fora i blavoses per dins, i al seu interior es troba la part tova de l’animal. Es troben a poca profunditat, enganxats al substrat o les roques formant comunitats nombroses. S’alimenten de fitoplàncton i zooplàncton, i també de partícules orgàniques que es troben en l’aigua del mar. De dimensió habitual és de 7 a 10 cm, la seva fecundació és externa. Viuen a diferents mars i oceans, sent l’espècie pròpia del Mediterrani el musclo de roca més petit i més ample.
Beneficis alimentaris. Els musclos són el marisc amb més omega-3, rics en proteïnes, vitamines A i C, i també tenen abundància de minerals. Són, en definitiva, una molt bona font de proteïnes d’elevada qualitat, i un dels aliments més rics en ferro de fàcil absorció. Tot això, junt amb el seu baix contingut en greixos, el converteixen en un bon aliat per mantenir una alimentació sana i variada. Els musclos són un aliment hipocalòric i molt nutritiu per la qual cosa aporten molts beneficis. Rics en proteïnes i amb molt poques calories (100 grams de musclos aporten 86 calories), també destaca el seu elevat contingut en vitamina A, vitamines del grup B (B1, B2, B3, B5, B6, B9, B12), vitamina C, D, E i K. A més, tenen propietats antiinflamatòries a causa de l’alt contingut en àcids grassos omega-3.
Maneres de cuinar els musclos. En la gastronomia d’alguns països és molt freqüent veure-ho cuit. Quan se serveix, se sol acompanyar de diferents salses que poden anar des d’una vinagreta fins acompanyats amb maionesa, al vapor, amb allada, en salsa verda, o marinera. També es poden trobar en amanida, amb salses diferents, al vapor, amb l’arròs, en vinagreta, a la cervesa, amb tomàquet, amb ceba…
PELAIA
Descripció. De cos comprimit i allargat amb escates petites i color ocre grisós o marronós al costat esquerre i blanquinós al dret. La línia lateral es troba arquejada a la part anterior. El cap és petit amb la boca grossa i les dues mandíbules d’igual mida. Els ulls són al costat esquerre i es troben separats per una cresta òssia. Pot arribar als 40 cm de llargària total. Menja crustacis, peixets i cefalòpodes. Es troba a fons sorrencs i fangosos entre els 100 i 900 m de fondària. Habita a l’Atlàntic nord-oriental i a la Mediterrània.
Beneficis alimentaris. Són peixos blancs amb un contingut gras de l’1%, un contingut proteic del 18% i vuitanta quilocalories als cent grams, són rics en vitamines B3 i B9, en iode i fòsfor, la qual cosa els fa molt recomanables per a dietes infantils, baixes en calories, i de malalts. La seva grandària, no sol arribar a més d’un pam, i el seu preu és molt més assequible que el d’altres peixos blancs. El seu color és marró groguenc.
Maneres de cuinar la pelaia. Amb un sabor i una olor molt suau les pelaies són molt fàcils de digerir; així que és un aliment ideal per a prendre en qualsevol moment del dia, i sobretot a la nit. Al vapor, al forn, a la planxa, fregides o rostides… Les peces més petites es cuinaran exclusivament amb farina i fregides.
VERAT
Descripció. El verat és un peix blau de la mateixa família de peixos que la tonyina i el bonítol. És abundant al Mar Mediterrani i a l’Oceà Atlàntic. Pot arribar als 50 cm de llarg, i la talla mínima per tal de ser comercialitzat és de 18 cm. Té un cos molt prim amb dues aletes dorsals ben separades, i aletes pectorals curtes. S’alimenta d’altres peixos de mida petita, crustacis i mol·luscs. A l’hivern habita a una profunditat de 180 metres i quan arriba el bon temps puja més a prop de la superfície.
Beneficis alimentaris. És de la mateixa família de peixos que la tonyina i el bonítol i és abundant al Mar Mediterrani i a l’Oceà Atlàntic. El verat és un peix blau molt apreciat pel seu gust i per la consistència del seu gust. El verat és un peix blau i, per tant, ric en greix saludable. Ens aporta omega 3, tan important per reduir els nivells de colesterol i prevenir malalties cardiovasculars. Conté proteïnes d’alt valor biològic, vitamines i minerals. Peix molt nutritiu, ens aporta una gran quantitat de vitamines del grup B, així com vitamines liposolubles del grup A i E.
Maneres de cuinar el verat. És un peix que cada cultura ha sabut adaptar a les seves cuines; els nòrdics el fumen, els mediterranis el fregeixen o l’usen en conserva, els anglesos a la planxa, els francesos el mullen amb salses i els asiàtics se’l mengen cru. És un peix blau amb un sabor suau i una carn ferma que necessita poca cocció. Ideal per preparar a la planxa, en escabetx o al forn.
SALMÓ
Descripció. És un peix blau i viatja de les mars fredes als rius on es produeix la posada i fertilització dels ous. Menja peixos més petits, crustacis i insectes. El seu cos blau grisenc, amb taques fosques que es troben majoritàriament per sobre de la línia lateral, és allargat i està cobert de petites escates arrodonides. De cap petit i mandíbula gran, que arriba fins a l’extrem de l’ull, posseeix unes fortes dents. Té unes dimensions de 50 a 100 cm i pot arribar als 15 kg de pes.
Beneficis alimentaris. El salmó s’ha convertit en un dels aliments més ben valorats per les seves característiques nutritives. Es tracta d’un dels peixos més complets, que cobreix un ampli rang de les vitamines existents, especialment entre els grups A, B i D, com la B12 i B6. És, també, un peix ric en minerals com el magnesi o el iode. Aquest últim és especialment bo per a la salut ocular i òssia. Però la seva propietat més apreciada és l’omega-3, un àcid gras beneficiós per al cor i el sistema circulatori, ja que repara teixits i baixa la pressió arterial, el que al seu torn ajuda a reduir el risc d’atac al cor.
Maneres de cuinar el salmó. El sabor de la seva carn grassa és suficient per a apreciar-lo tot sol, però també es potencia amb preparacions a la planxa, a la graella, forn, al vapor, a la papillota… Dins de l’enorme receptari entorn del salmó també destaca fer-ho fumat o amb un bon marinat. Es pot combinar amb salsa de mostassa o amb espinacs i espaguetis, entre moltíssimes altres possibilitats.
GAMBA
Descripció. Crustaci d’uns 17 cm de llargada. Viu en el fons marí de la Mediterrània entre 200 i 2000 m, si bé és més abundant entre 400 i 1000 m. A les costes catalanes s’hi poden trobar diferents espècies de gambes com la Gamba borda, Gamba blanca, gambeta de roca, la Gamba panxuda i la més famosa, la gamba vermella. Són un tipus de crustacis, que tenen el cos prim, allargat i comprimit lateralment. Menja petits invertebrats. Per pescar la gamba es fa servir la tècnica de l’arrossegament. Viu en els fons del Mediterrani i de l’Atlàntic.
Beneficis alimentaris. És un aliment amb un alt valor nutritiu i amb un baix contingut en greixos. L’aigua representa gairebé el 80% de la seva composició, i també aporta al nostre organisme una notable quantitat de proteïnes. Els seus continguts en minerals són molt similars als dels escamarlans, si bé l’aportació més significativa correspon al iode. Aporta vitamina B12 i B3.
Maneres de cuinar la gamba. Les formes i maneres de cuinar la gamba són diverses, ja que és un marisc amb gran capacitat de maridatge amb altres aliments. Es poden cuinar a la planxa o també amb aigua bullent. També es poden afegir a guisats de peix per acompanyar un peix blanc. Una altra manera de cuinar la gamba és amb alls, amb oli ben calent deixant-les només uns minuts per iniciar la cocció i finalitzar-la amb el foc apagat.
Comments are closed.